29 captures
13 Sep 2006 - 01 Jul 2021
Nov DEC Jan
02
2011 2012 2013
success
fail

About this capture

COLLECTED BY

Organization: Internet Archive

The Internet Archive discovers and captures web pages through many different web crawls. At any given time several distinct crawls are running, some for months, and some every day or longer. View the web archive through the Wayback Machine.

Collection: Wide Crawl started September 2012

Web wide crawl with initial seedlist and crawler configuration from September 2012.
TIMESTAMPS

The Wayback Machine - http://web.archive.org/web/20121202074552/http://ca.wikipedia.org/wiki/Pelusium
 




Pelusium

 

De Viquipèdia
 

Dreceres ràpides: navegació, cerca  
Pelusium a la Via Maris (violeta), costa mediterrània. També apareixen la Ruta dels Reis (en vermell), i d'altres rutes comercials del Segle XIV aC.

Pelusium fou una ciutat d'Egipte, al Delta del Nil, uns 30 km al sud-est de la moderna Port Saïd. El seu nom egipci fou Peromi (o Per-Omi), i els grecs li van dir Pelúsion, d'on el llatí Pelusium. Els coptes li van dir Mud o Moun (Per-mud o Peremoun). Els hebreus l'anomenaren Sin (arameu Seyan); el nom àrab és Tell al-Farama (derivat del nom copte Paramoun) i proper hi ha el llogaret de Balouza derivat de Pelusium. Fou la ciutat més important de l'est del Baix Egipte, i era a la branca més oriental del Nil, coneguda per Ostium Pelusiacum. L'antiga ciutat era a uns quants km a l'interior i avui és mes propera a la costa. Produïa lli però la ciutat acomplia funcions de fortalesa fronterera i com a tal fou teatre de diverses batalles.

Heròdot diu que el faraó Psamètic I (664 aC-610 aC) va donar terres als mercenaris jònicsicaris, sota la ciutat de Bubastis, a la branca Pelusiaca del riu; no obstant no està provat que l'establiment dels mercenaris fos la ciutat de Pelúsion ja que no s'ha trobat cap resta del segle VII aC. No obstant els perses van conquerir la ciutat al segle següent (Heròdot esmenta el fet) i tampoc s'han trobar restes.

El rei Senaquerib (720 aC-715 aC) va arribar davant les muralles de Peromi però es va retirar; en la seva retirada els egipcis els van atacar i derrotar. El 525 aC es va lliurar davant la ciutat la batalla en la que les forces de Cambises II de Pèrsia van derrotar el faraó i el rei persa va entrar a la ciutat sense lluita. El 373 aC el sàtrapa Farnabazos IIdeFrígia es va presentar amb la flota davant Peromi però es va retirar sense atacar-la davant les mesures preses pel faraó Nectabeu que va inundar les terres i va bloquejar els canals navegables; l'expedició naval fou un desastre. El 369 aC la ciutat fou conquerida pels perses, rendint-se a la guarnició egípcia i a cinc mil mercenaris grecs, poc després què les forces del rei Nectabeu haguessin estat completament derrotades. El 333 aC va entrar a Pelúsion el rei macedoni Alexandre el gran, sense lluita, i hi va instal·lar una guarnició; a la mort d'Alexandre el general Ptolemeu es va apoderar del govern d'Egipte i en va esdevenir faraó (Ptolemeu I Soter). El 321 aC el cos d'Alexandre fou portat a Pelúsion. El 173 aC Antíoc IV Epifanes va derrota a Ptolemeu VI Filomètor sota les muralles de la ciutat, i la va conservar després d'abandonar la resta d'Egipte, però més tard (en època no establerta) va retornar als làgides. El 55 aC Marc Antoni, llavors general a les ordres del procònsol Gabinius, va derrotar els egipcis prop de la ciutat i la va ocupar però va respectar la vida dels seus habitants. El 48 aC Cleòpatra fou a la ciutat dirigint un exèrcit d'egipcis i mercenaris siris i àrabs contra el seu germà i marit Ptolemeu XII Auletes. El mateix any (28 de setembre) fou assassinat a la ciutat Gneu Pompeu, que derrotat a Farsàlia havia fugit allí buscant la protecció del faraó Ptolemeu, que fou qui el va fer matar i el va enviar embalsamat a Juli Cèsar quan aquest hi va arribar l'octubre. El 31 aC després de la batalla d'Àccium, August es va presentar a Pelusium, i el governador Seleuc li va obrir les portes. La ciutat fou visitada per diversos emperadors, entre ells Titus (70), Adrià (130-131), i Septimi Sever (199-200). El 501 la ciutat fou seriosament damnada pels perses. El 524 va patir una plaga i des llavors fou coneguda principalment pel seu nom copte, Peremoun. El 618 Pelusium fou atacada i després conquerida temporalment pels perses dirigits per Khusraw. El 640 fou ocupada per Amr ben al-Ash després d'una forta resistència, i la seva caiguda va portar la de tot Egipte de la que Amr fou el primer governador. El segle IX fou centre de comerç dels jueus (els radhanites). El 1171 fou arrasada per Balduí I de Jerusalem, que va morir enverinat al menjar un peix local. El 1169 encara és esmentat un atac del rei Amauri I de Jerusalem, però després no torna a ser esmentada.

La ciutat fou excavada per Jacques Cledal el 1910. El 1982 va iniciar excavacions Mohammed Abd El-Maksoud. El 1991, Tell el-Farama i els llocs propers com Tell el-Makhzan i Kanais, considerats parts de la "Gran Pelusium" foren repartits en concessions a equips egipcis, canadencs, suïssos i britànics; Ahmed el-Tabai va descobrir un amfiteatre i Mohammed Abd el-Samie una església bizantina a Tell el-Makhzan.

(i) 31° 2′ 30″ N, 32° 32′ 42″ E / 31.04167, 32.545


Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pelusium&oldid=10333139» 

Categories: 
Baix Egipte
Fortaleses de l'Antic Egipte
 


Eines personals


Crea un compte
Registre/Entrada
 



Espais de noms


Pàgina

Discussió
 


Variants







Vistes


Mostra

Modifica

Mostra l'historial
 


Accions











Navegació



Portada

Portals temàtics

Article a l'atzar

Articles de qualitat

Actualitat
 



Comunitat



Portal viquipedista

Canvis recents

La taverna

Contacte

Xat

Donatius

Ajuda
 



Imprimeix/exporta


Crea un llibre
Descarrega com PDF
Versió per a impressora
 


Eines



Què hi enllaça

Seguiment d'enllaços

Pàgines especials

Enllaç permanent

Informació de la pàgina

Citau aquest article
 



En altres llengües



العربية

Deutsch

English

Español

Suomi

Français

עברית

Bahasa Indonesia

Italiano

Nederlands

Norsk (bokmål)

Polski

Português

Русский

Srpskohrvatski / српскохрватски

Svenska
 





Darrera modificació de la pàgina: 1 nov 2012 a les 19:40.

El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia) és una marca registradadeWikimedia Foundation, Inc.
 


Política de privadesa

Quant al projecte Viquipèdia

Avís general

Versió per a mòbils
 


Wikimedia Foundation
Powered by MediaWiki