| Apr | MAY | Jun |
| 23 | ||
| 2012 | 2013 | 2014 |
COLLECTED BY
Collection: Wide Crawl started April 2013
|
Cộng Hoà Xã Hội Chủ Nghĩa Việt Nam |
||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
|
||||||
| Lema nacional: Independència, llibertat, felicitat (Độc lập, tự do, hạnh phúc) |
||||||
| Himne: Tien quan ca (Les tropes avancen) |
||||||
|
||||||
| Capital | Hanoi | |||||
| Major ciutat | Ciutat Ho Chi Minh (l'antiga Saigon) |
|||||
| Idiomes oficials | vietnamita | |||||
| Gentilici | vietnamita (masculí i femení) | |||||
| Govern | República Socialista | |||||
| President Primer Ministre Secretari General |
Trương Tấn Sang Nguyễn Tấn Dũng Nguyễn Phú Trọng |
|||||
| Independència | ||||||
Declarada Reconeguda |
deFrança el2 de setembrede1945 1954 |
|||||
| Superfície | ||||||
| - | Total | 329,560 km2 | ||||
| - | Aigua (%) | 1,3% | ||||
| Població | ||||||
| - | Est. jul. 2010 | 89.571.130 (13è)[nb 1] | ||||
| - | Densitat | 265 /km2 (31è) | ||||
| Moneda | Dong (VND) |
|||||
| Fus horari | (UTC+7) | |||||
| Domini internet | .vn | |||||
| Codi telefònic | 84 | |||||
Vietnam, o el Vietnam[1] (nom complet República Socialista del Vietnam), és un país del sud-est asiàtic a l'Indoxina. La seva capital és Hanoi. Té frontera amb Xina, Laos, Cambodja i el Golf de Tonquín.
Taula de continguts |
El 258 aC An Duong Vuong va fundar el Regne d'Au Lac, al Vietnam del nord, però va ser derrotat per un general xinès el 208 aC i es va fer amb el control del país en nom de Xina, però al caure la dinastia Quin (substituïda per la Han), el general va adoptar el nom de Trieu Da i es va proclamar rei de Nam Viet.
La família de Trieu Da va governar del 196 al 111 aC, quant el país va ser ocupat pels xinesos i convertit en la prefectura de Giao Chi.
L'any 40 es van revoltar els vietnamesos sota la direcció de les germanes Trung (Trung TraciTrung Nhi. Derrotades es van suïcidar (42).[2] La dominació xinesa (el país es va dir An Nam) va continuar fins el 939 quant Ngo Quyen va derrotar els xinesos al riu Bach Dang. Fins el 944 Ngo va governar però després va venir l'anarquia que va durar fins el 968, amb successors dèbils enfrontats al dotze caps militars, que conformen la dinastia Ngo. Des llavors el país va ser conegut com Dai Viet
El 968 Dinh Bo Linh va establir la dinastia Dinh, fins el 979. La dinastia Le es va establir aleshores (981) i va durar fins el 1009.
El 1010 es va establir la dinastia Ly per part de Lý Công Uẩn, que després va tenir el nom de Ly Thai To
La dinastia Tran es va establir el 1225 i va tenir dotze reis.
Després de la campanya dels mongols al Yunnan (1253) amb la conquesta de Nan Chao, el general mongol Uriyangqatai va sortir d'aquesta regió i va atacar el 1257 el regne d'Anam que llavors tenia per capital a Hanoi. Va baixar del Yunnan fins la plana de Tonquín i va saquejar Hanoi el desembre del 1257. El rei d'Anam Tran Thai Ton (Tranh Tai Tong) es va reconèixer vassall mongol poc després (març del 1258).
El 1400 va pujar al poder la dinastia Ho, que només va durar 7 anys.
El 1407 els xinesos van imposar el seu domini i van col·locar dos reis de la dinastia Ming i després governadors.
L'anomenada segona dinastia Lê va restablir d'independència el 1428
El1527 Mạc Dang Dung es va fer amb el poder al Nord i va establir allí la dinastia Mac, que des el 1533 va haver de compartir el poder amb la dinastia de senyors Trịnh que finalment va assumir tot el poder el 1677.
Cap a finals de la Dinastia Lê, Vietnam va sofrir conflictes civils, primer amb el suport que els xinesos van donar a la Dinastia Mạc i la qual va desafiar el poder de la Dinastia Lê i després la Dinastia Mạc va ser derrotada i l'anterior restaurada però va perdre gran poder. Llavors el poder va ser dividit entre els Senyors Trịnh en el nord i els Senyors Nguyễn en el sud, la qual cosa va portar al país a un nou conflicte: la Guerra Civil Trịnh-Nguyễn (1627-1673). La guerra va acabar quan els germans Tây Sơn van derrotar a ambdós i van establir una nova dinastia, el 1778. No obstant això, el seu govern no va durar i el 1802 van ser derrotats pels romanents dels senyors Nguyễn amb l'ajuda dels francesos els qui van establir la Dinastia Nguyễn.
El1802 el país va ser reanomenat Viet Nam i encara que després va canviar a Nam Viet, al final Viet Nam va prevaler. Des aquell any la dinastia Nguyễn (d'una rama col·lateral) es converteix en dinastia imperial i durarà fins al 1954 quant els comunistes van guanyar la guerra a França.
Lade Vietnam va acabar a mitjan el segle XIX quan el país va ser colonitzat per l'Imperi colonial francès. L'administració francesa va imposar significatius canvis polítics i culturals en la societat vietnamita. Es va imposar un sistema d'educació moderna occidental, el cristianisme, es va desenvolupar el cultiu de tabac, teicafè. Els francesos van ignorar les constants anomenades per la independència i els drets civils, la qual cosa va portar al ràpid sorgiment de moviments polítics nacionalistes entre els quals van sorgir líders com Phan Boi Chau, Phan Chu Trinh, l'Emperador Ham NghiiHo Chi Minh. Però els francesos van mantenir el domini de les seves colònies fins a la Segona Guerra Mundial quan els japonesos van envair la Península Indoxina. Els recursos naturals de Vietnam van ser explotats per Japó per a les seves campanyes militars en Birmània, MalàisiaiÍndia.
Abans de la rendició, els japonesos van crear al país un govern titella, l'Imperi de Vietnam, que va estar en el poder des del 11 de març fins al 23 d'agostde1945. El seu governant va ser l'emperador Bảo Đại. El 2 de setembrede1945 Ho Chi Minh proclama la independència de Vietnam.
La història després de la guerra és molt complexa però, a grans trets, els comunistes es van rebel·lar i van guanyar la Guerra d'Indoxinael1954, després de guanyar a la Batalla de Dien Bien Phu i se'ls va reconèixer el nord del país. El sud va quedar sota influència francesa. Es va proclamar la república al sud i els americans van substituir els francesos, incompliment els acords de pau de la Conferència de Ginebra (subscrits per França, però no pels Estats Units) i reprimint l'oposició, que es va rebel·lar, ajudada per les forces del nord i van desfer als americans i als seus protegits de la República del Vietnam del Sud el 1975 (Guerra del Vietnam) i van reunificar el país sota un règim comunista.
Com a Presidents de la República del Vietnam hi van ser:
Vietnam és un país socialista amb règim de partit únic. Una nova constitució va ser aprovada el 1992 reemplaçant l'anterior de 1975. El paper del Partit Comunista de Vietnam (Đảng Cộng Sản Việt Nam) va ser reafirmat en tots els òrgans del govern, en la política i en la societat.
El president és el cap d'estat i el comandant en cap de l'exèrcit. El cap de govern és el primer ministre, que presideix el consell de ministres. L'Assemblea Nacional és unicameral, amb 498 membres.
El Vietnam està organitzat en 58 províncies (conegudes en vietnamita com a tỉnh, del xinès 省, shěng). També hi ha 5 municipalitats centrals controlades, que existeixen al mateix nivell que les províncies (thành phố trực thuộc trung ương).
Les províncies a la vegada se subdivideixen en municipalitats provincials (thành phố trực thuộc tỉnh)), comuns (thị xã) i comtats (huyện) i, aleshores, subdividits en viles(thị trấn) o comunes (xã).
Les municipalitats centrals controlades se subdivideixen en districtes (quận) i comtats, i llavors en entitats locals menors (phường).
La següent taula conté algunes dades de les províncies del Vietnam:
Vietnam té una extensió d'uns 331.688 km² (lleugerament més petit que Alemanya). El sistema topogràfic consisteix de pujols i muntanyes densament poblades d'arbres, cobrint un 20% del territori. Un 40% del territori és muntanyenc i els boscos ocupen un 75%. La Muntanya de Fan Si Pa és la més alta de Vietnam (3143 m). El clima és tropicalimonsónic; la humitat és d'un 84% en mitjana durant l'any. La precipitació anual varia entre 1200 i 3000 mm, i les temperatures oscil·len entre 5 °C i 37 °C.
El Vietnam és encara un país força pobre, amb un PIB PPA de miliards 227,2 US$ (est. 2004). Això significa una renda per capita de US$ 2,700. El creixement impressionant es deu principalment a un punt de partida mot baix i a una alta taxa d'inflanció. El poder adquisitiu del públic ha augmentat notablement. La raó d'aquest fet radica en els alts preus de les propietats. A Hanoi, la capital, els preus dels immobles poder ser tant alts com a TòquiooNova York. Això ha deixat astorat a molta gent, ja que el PIB per càpita és d'uns US$ 1.000 a l'any. Aquests preus també han augmentat gràcies en part a la corrupció i al suborn per part de molts oficials governamentals.
Vietnam té dos Patrimonis Naturals: Badia de Ha Long i el Parc Nacional de Phong Nha – Kẻ Bàng, i sis reserves de la biosfera, incloent el bosc de manglars de Can Gio, Cat Tien, Cat Ba, U Minh Thuong, el delta del riu Vermell i el Nghe An Occidental.
Vietnam es troba a la zona Indomalaia. D'acord amb el capítol 1 de l'Informe Nacional del Medi ambient de 2005: "Biodiversitat és competència de l'Agència de Protecció del Medi Ambient de Vietnam", [4] en termes de biodiversitat Vietnam és un dels 25 països que es considera que posseeixen un nivell excepcionalment alt de la biodiversitat, i ocupa el lloc 16 en diversitat biològica a tot el món , amb el 16% de les espècies del món. S'han estat identificat 15.986 espècies de flora dels quals el 10% són endèmiques, mentre que Vietnam fauna inclouen 307 nematode espècies, 200 oligoquets, 145 àcars, 113 col·lèmbols, 7.750 insectes, 260 rèptils, 120 amfibis, 840 aus i 310 mamífers, dels quals 100 aus i 78 mamífers, són endèmiques. [4]
Vietnam és a més la llar de 1.438 espècies de microalgues d'aigua dolça , constituint el 9,6% de totes les espècies de microalgues, així com 794 invertebrats aquàtics i 2.458 espècies de peixos de mar.[4] Als últims anys, 13 gèneres, 222 espècies i 30 tàxons de la flora s'han descrit recentment a Vietnam.[4] A finals de 1980, una petita població de rinoceront de Java es va trobar al parc Nacional Cat Tien. No obstant això, l'últim individu de l'espècie al Vietnam, va ser mort a trets el 2010 [5]
En la diversitat genètica agrícola, Vietnam és un dels dotze centres de conreu original del món. El Banc Nacional de Gens de Conreu del Vietnam és la reserva de 12.300 varietats de 115 espècies.[4] El govern vietnamita va gastar 49,07 milions de dòlars en la conservació de la biodiversitat només el 2004, i ha establert 126 àrees de conservació, incloent 28 parcs nacionals.[4]
L'any 2008, el Vietnam tenia una població de 86.116.560 habitantss; la densitat de població d'aquell mateix any era de 261.3 hab/km². L'idioma oficial és el vietnamita, però també són comuns el xinès, el francès, l'anglès (es troba en expansió) i nombroses llengües de les tribus de les muntanyes. L'esperança de vida és de 72 anys. El 94,3% de la població està alfabetitzada. La mitjana de fills per dona és d'1,89, un dels més baixos del sud-est asiàtic
Des del 1990 la taxa de natalitat s'ha han reduint, situant-se actualment en un 16,47/1000. La taxa de mortalitat es troba en un escàs 6,18%, no obstant, la taxa de mortalitat infantil es dispara fins un 23,61/1000. La taxa neta d'emigració és negativa, -0.39 emigrants/1000 i la taxa de creixement poblacional és del 0,99%. S'estima que el ritme de creixement de la població serà nul abans de l'any 2020.
L'ètnia Kihn representa el 87 per cent de la població i és la principal ètnia habitant de les ciutat i de les terres planes, deixat a la resta dels grup el predomini de les àrees muntanyoses.
El cinquanta per cent dels que viuen al país tenen menys de vint-i-cinc anys i l'edat mitjana de la població és de 26,9 anys.
Evolució demogràfica
La cuina del Vietnam, com totes les cuines de la zona, és rica i variada, amb plats que van des dels més refinats fins als més senzills.
És una cuina sana que fa servir pocs greixos i una gran varietat de verdures.
El Gỏi Cuốn és una froma de menjar típica del Vietnam. Consisteix en combinar una serie d'ingredients: gamba, peix o trossos de salsitxa, amb trossets de mango vert, all, pebrot picant vert, embolicats en fulles verdes. Els mateixos ingredients es poden també embolicar en seccions de pasta molt fina, quasibé transparent, preparant uns rotllets amb els ingredients. Aquests rotllets normalment es van menjant a mesura que es van fent, però també es poden servir ja preparats.
Són molt comunes com a plat diari les diverses sopes de fideus. Hi ha un tipus de fideu vietnamita que és molt gruixut i que es menja en sopes clares amb trossos de porc i verdures. Sovint les sopes de fideus es mengen per esmorzar.
Hi ha també una gran varietat de plats a base d'arròs. S'acompanyen sovint amb peix i amb marisc, com el cranc i les gambes, o bé amb preparacions a base de porc.
Hi han molts peixos que tenen un paper important en la cuina del Vietnam. Els peixos poden ser de riu, car Vietnam té moltes conques fluvials, estanys i aiguamolls, o bé marins, degut a la llarga costa de l'est del país. És molt típica de la cuina vietnamita la salsa nước mắm, feta amb anxoves locals que s'utilitza per condimentar molts plats. Les anxoves per fer aquesta salsa provenen generalment de l'illa de Phú Quốc, que també és famosa pel seu pebre negre.
Hi han plats de la cuina xinesaifrancesa que formen part de la cuina vietnamita a causa de les influències històriques i culturals de la Xina i de França. Per exemple al Vietnam també és costum, com a Laos, menjar entrepans fets amb pa de baguet.
|
|||||||||
|
||||||||||||||
Coord.: 14° 2′ N, 107° 54′ E / 14.033,107.900
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vietnam&oldid=11873093» Categoria: ●Vietnam Categories ocultes: ●Articles amb referències puntuals demanades des de novembre de 2012 ●1.000 articles fonamentals ●Història i geografia (Els 1000 de META) ●Articles destacats en finés
Vietnam 
