La definició de Programari Lliure

GNU Patrocinat per la Free Software Foundation Site navigation Skip ●SOBRE GNU ● = FILOSOFIA = ●LLICÈNCIES ●EDUCACIÓ ●PROGRAMARI ●DISTROS ●DOCUMENTACIÓ ●MALWARE ●AJUDEU GNU ●AUDIO & VIDEO ●ART GNU ●FUN ●QUI ÉS GNU? ●DIRECTORI DE PROGRAMARI ●HARDWARE ●MAPA DEL WEB Aquesta traducció no reflecteix els canvis fets des de 2004-08-04 a l' original anglès. Vegeu la Guia de traducció per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les traduccions d'aquest article. Contacteu amb l'Equip de traducció per col·laborar en la traducció al català del web de GNU.

Mantenim aquesta definició del programari lliure per a mostrar clarament com ha de ser un determinat programa per a poder ser considerat programari lliure. «Programari Lliure» (free software) és un afer de llibertat, no de preu. Per a comprendre el concepte, heu de pensar en free com a lliure, «discurs lliure» (free speech) i no com a gratuït (free beer). El Programari Lliure és un afer de la llibertat del usuaris per a executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar i millorar el programari. Més precisament, es refereix a quatre tipus de llibertat, per a usuaris de programari: ●La llibertat per a executar el programa, per a qualsevol propòsit (llibertat 0). ●La llibertat d'estudiar com treballa el programa, i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font es una condició prèvia per a això. ●La llibertat de redistribuir còpies per a poder ajudar als vostres veïns (llibertat 2). ●La llibertat per a millorar el programa, i alliberar les vostres millores al públic, per a què tota la comunitat pugui beneficiar-se (llibertat 3). L'accés al codi font és una condició prèvia per a això. Un programa és programari lliure si els usuaris tenen totes aquestes llibertats. D'aquesta manera, hauríeu de ser lliures de redistribuir còpies, modificades o no, de manera gratuïta o cobrant un preu per la distribució, per a qualsevol a qualsevol lloc. Ser lliure per a fer aquestes coses significa (entre d'altres) que no has de preguntar o pagar pel permís. També hauríeu de tenir la llibertat de fer modificacions i usar-les privadament a la feina o oci, sense mencionar que existeixen. I si publiquéssiu els canvis, no hauríeu de notificar-ho a ningú en particular, ni de cap forma en particular. La llibertat per a usar un programa significa la llibertat per a qualsevol persona o organització per a usar-lo en qualsevol mena d'ordinador, per a qualsevol mena de treball, i sense haver-se de comunicar amb el desenvolupador ni amb cap entitat específica. La llibertat per redistribuir còpies ha d'incloure la forma binària o executable del programa, així com el codi font, per a ambdues versions, modificada i no modificada. (Distribuir programes en forma executable és necessari per a la instal·lació correcta de sistemes operatius lliures.) No passa res si no hi ha manera de produir la forma binària o executable per a un cert programa (car hi ha llenguatges que no ho permeten), però cal que tinguis la llibertat de redistribuir aquestes formes en cas que trobis o desenvolupis una manera de produir-ne. Per a què les llibertats de fer canvis, i de publicar les versions millorades, siguin significatives, s'ha de tenir accés al codi font del programa. Per tant, l'accesibilitat del codi font és una condició necessària per al programari lliure. Per a què aquestes llibertats siguin reals, han de ser irrevocables en tant no es faci res de dolent; si el desenvolupador del programari té el poder de revocar la llicència, sense que s'hagi donat cap motiu, el programari no és lliure. De totes formes, certs tipus de regles sobre la distribució de programari lliure són acceptables, quan no hi ha cap conflicte amb les llibertats centrals. Per exemple, el copyleft (explicat molt breument) és una regla que fa que quan redistribuïm el programa, no es poden afegir restriccions per a denegar a altra gent les llibertats centrals. Aquesta norma no crea cap conflicte amb les llibertats centrals; més aviat les protegeix. Al projecte GNU, fem servir el copyleft per a protegir aquestes llibertats legalment per a tothom. Però també existeix el programari lliure sense copyleft. Creiem que hi ha raons importants per les quals és millor fer servir el copyleft, però si el vostre programa és programari lliure sense copyleft, encara el podem fer servir. Vegeu les Categories de Programari Lliure per a una descripció de com es relacionen entre si el «programari lliure», el «programari amb copyleft» i d'altres categories de programari. «Programari Lliure» no significa «no-comercial». Un programa lliure ha d'estar disponible per a ús comercial, desenvolupament comercial, i distribució comercial. El desenvolupament comercial de programari lliure ja no és inusual; aquest programari lliure comercial és molt important. Podeu haver pagat diners per a aconseguir còpies de programari lliure, o podeu haver-les obtingut sense cap càrrec. Però indiferentment de com s'hagin obtingut, sempre tindreu la llibertat de copiar i canviar el programari, fins i tot de vendre'n còpies. És acceptable que s'estableixin normes per a l'empaquetatge de les versions modificades, si no bloquegen la llibertat de publicar aquestes versions modificades. Regles com «si fas que el programa sigui disponible d'aquesta manera, fes-ho també d'aquesta altra» també serien acceptables, en la mateixa condició. (Noteu que aquesta norma encara us deixa l'opció de publicar el programa o no.) També és acceptable que la llicència requereixi que, si heu distribuït una versió modificada i el desenvolupador previ us demana una còpia, li heu d'enviar. Alguns cops les regulacions de control d'exportació del govern i les sancions comercials podrien restringir la vostra llibertat per a distribuir còpies dels programes internacionalment. Els desenvolupadors de programari no tenen el poder per eliminar o saltar-se aquestes restriccions, però el que sí poden i han de fer es refusar d'imposar-les com a condicions d'ús del programa. D'aquesta manera, les restriccions no afectaran les activitats ni la gent fora de les jurisdiccions d'aquests governs. La majoria de llicencies de programari lliure estan basades en el copyright, i hi ha límits sobre quins requeriments es poden imposar a través del copyright. Si una llicencia basada en copyright respecta les llibertats descrites anteriorment, és poc probable que tingui altres tipus de problemes que no haguem previst (tot i que això pot passar de vegades). De totes formes, algunes llicències de programari lliure es basen en contractes, i els contractes poden imposar un rang molt més gran de possibles restriccions. Això vol dir que hi ha moltes maneres per les que una llicència com aquesta sigui inacceptable i no-lliure. Segurament no podem fer un llistat de totes les possibles restriccions de contractes que serien inacceptables. Si una llicència basada en contracte restringeix a l'usuari d'una forma inusual que les llicències basades en copyright no poden, i que no es menciona aquí com a legítima, hauríem de pensar sobre el tema, i probablement decidiríem que és no-lliure. Quan parlem de programari lliure, és millor evitar termes com «donar» o «gratuït», perquè aquests termes impliquen que parlem de preus, no de llibertat. Alguns termes comuns com «pirateria» engloben opinions que esperem que no aprovaríeu. Vegeu a Frases i Paraules Confuses que cal Evitar una discussió d'aquests termes. També disposem d'una llista de traduccions de «free software» a d'altres idiomes. Finalment, fixeu-vos que els criteris com aquests explicats en aquesta definició de programari lliure requereixen una anàlisi acurada per a la seva interpretació. Per a decidir si una llicència de programari específica es podria qualificar com a llicència de programari lliure, nosaltres jutgem basant-nos en aquests criteris per a determinar si encaixa tant en l'esperit com en les paraules precises. Si una llicència inclou restriccions injustes, la refusarem, encara que no haguéssim anticipat la decisió dins d'aquests criteris. Alguns cops un requeriment de llicència provoca una decisió que implica una anàlisi extensa, fins i tot discussions amb advocats, abans de poder decidir si el requeriment és acceptable. Quan arribem a una conclusió, sovint actualitzem aquests criteris per a fer més fàcil el veure per què certes llicències poden ser qualificades de programari lliure i d'altres no. Si esteu interessats en saber si alguna llicència en concret és programari lliure, vegeu la nostra llista de llicències. Si la llicència que busqueu no hi apareix, podeu preguntar-nos enviant un correu electrònic a <licensing@gnu.org>.

Codi obert?

Un altre grup ha començat a fer servir el terme open source (codi obert) per a voler dir quelcom semblant (però no idèntic) a free software (programari lliure). Nosaltres preferim el terme «programari lliure» perquè, un cop heu escoltat que es refereix a llibertat més que a preu, invita a pensar en la llibertat. La paraula «obert» mai fa referència a la llibertat.

▲ BACK TO TOP Triar l'idioma Traduccions d'aquesta pàgina: [en] English [af] Afrikaans [ar] العربية [az] Azərbaycanca [bg] български [bn] বাংলা [ca] català [cs] čeština [da] dansk [de] Deutsch [el] ελληνικά [eo] Esperanto [es] español [fa] فارسی [fr] français [he] עברית [hr] hrvatski [hu] magyar [id] Indonesia [it] italiano [ja] 日本語 [ko] 한국어 [lt] lietuvių [ml] മലയാളം [nb] bokmål [nl] Nederlands [pl] polski [pt-br] português [ro] română [ru] русский [sk] slovenčina [sq] Shqip [sr] српски [sv] svenska [ta] தமிழ் [tl] Tagalog [tr] Türkçe [uk] українська [zh-cn] 简体中文 [zh-tw] 繁體中文

“The Free Software Foundation (FSF) is a nonprofit with a worldwide mission to promote computer user freedom. We defend the rights of all software users.” JOIN DONATE SHOP Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <gnu@gnu.org>. També hi ha altres formes de contactar amb la FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <webmasters@gnu.org>. Vegeu la Guia de traducció per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les traduccions d'aquest article. Contacteu amb l'Equip de traducció per col·laborar en la traducció al català del web de GNU. Copyright © 1996, 2002, 2004 Free Software Foundation, Inc. Aquesta pàgina es troba sota la Llicència Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional. Copyright Infringement Notification Traducció: Simó Albert i Beltran, 8 de maig de 2004 Darrera revisió: puigpe, 31 de març de 2007 Updated: $Date: 2019/05/13 17:48:47 $